Tag Archives: Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central

Rosó Cusó o la circularitat existencial i natural

Rosó Cusó i la seva última creació, una peça presentada en el marc dels efímers Jardins de Llum, que la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya central va muntar a Manresa el dissabte 20 de febrer de 2016, a propòsit de l’ancestral festa de la llum em duu a dir. I dic. No pas per parlar de mi, sinó d’elles: la llum, la peça, l’escultora.

IMG_20160220_232643
La litúrgia de la llum i de la foscor i la litúrgia del que deixem obert i del que deixem en penombra. Retall d’un temps antic que avui fem contemporani. Mirall entretallat que ens mostra només una part del tot, perquè el tot ja és el cercle que nosaltres, contempladors d’avui, digerim penetrat per un làser que ens dóna forat on abans, quan el centre era el temple unívoc, hi hauria hagut vitrall i color. Positius i negatius d’una peça etèria que reflecteix sobre pedra complexa, feta de moltes pedres, i molt antigues, el seu reflex. I no hi ha cap pressa. Perquè és en la lenta contemplació d’aquesta perfecció feta buit i ple que hi dorm silent tot el temps que ens uneix amb l’ahir i ens projecta en el demà.

Llum i foscor que ens interpel·len d’una manera complexament senzilla, potser com totes les obres de Rosó Cusó, que ens duen a una circularitat existencial i natural i enamorada alhora, també, de l’artifici.

IMG_20160220_232524

Quantes coses no hem arribat a pensar, al llarg de les nostres vides, contemplant una rosassa a l’hora vertical d’un migdia! Convido ara a pensar: us haureu de penedir si a partir d’avui mateix, d’aquest ara que us lliga estretament amb la lectura del que esteu llegint (sí, aquest modest article!), no us feu devots seguidors de l’escultora barcelonina i universal Rosó Cusó.

© text i imatges: el dígraf del desitx

Anuncis

Papasseit és també avui llibreria

Després del recital de dissabte a Manresa en el marc de Sensorial Art Store (Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central)  que vam titular NÀUFRAGS D’IMPRERIS i que vaig fer amb la cantant i experimentadora vocal Celeste Alías, vaig anar a descobrir amb els meus propis ulls, el meu propi nas, les meves pròpies mans i, evidentment, les meves pròpies cames, la Llibrera Papasseit. Només n’havia sentit a parlar bé.

A part de ser un lloc amb encant (ple de cosetes antigues i de tresors insòlits fets de ganxet) i d’estar en un racó de Manresa bellament decadent i exultant de vida (la plaça de Gispert), el regenten un tàndem encantador. Bon tracte, professionalitat, simpatia. A la llibreria, tot hi està posat amb gràcia. Tenen molt bons títols, llibres que són sinònim de temptació. I quina tria, el nom de la botiga! Només hi poden passar coses bones, en un local que té nom de poeta de debò. De fet, no és casual que a la Llibreria Papasseit organitzin sessions de poesia un cop al mes.

IMG_20150315_212423IMG_20150315_212355

M’explicaven que tenen llibres de segona mà i una selecció d’editorials independents. Oh, dic, molt bé! Miro i veig que, entre altres editorials d’aquestes bones i lliures, hi tenen Terrícola. I veig el número u de la col·lecció “Llibres de l’Afrau”, el Lluís Calvo, al costat del número tres de la col·lecció, el David Caño. I els dic, ah, quin encert que tingueu aquests llibres, però aquí, entremig, hi faltaria jo…

-Ets el dígraf del desitx!?

Vaig fer que sí amb el cap. Em van dir que l’exemplar que avui hi faltava el van vendre ahir. I de cop vaig tenir ganes de conèixer qui el va comprar. I tenia ganes de saltar d’alegria, perquè els petits ja ho tenim, això, que estem contents per les coses petites. I tenia ganes d’abraçar aquells llibreters tan entranyables i tan lliurats a la seva apassionada i apassionant feina que, al cap d’un segon, ja havien posat un altre exemplar del meu CADA VOLCÀ ÉS ABANS MUNTANYA, el número dos de la col·lecció “Llibres de l’Afrau”, d’Edicions Terrícola, entre l’u i el tres.

IMG_20150315_212254 IMG_20150315_212224