Breda. Tarda de diumenge de finals de tardor. Dia bonic perquè sí i perquè moltes altres coses. Vam trobar-nos-hi tres poetes per dir poemes. Érem l’estimat i admirat Pau Gener, amb qui hem compartit sempre passos poètics memorables, el per mi fins diumenge desconegut David Casadellà (gran descoberta!) i una servidora, el dígraf del desitx.
Érem a l’antic forn de ceràmica, on antigament el foc cremava la terra tova per fer-la esdevenir seca. Aquest dia vam cremar-hi paraules. No érem gaires, perquè de fet, diguem-ho clar d’una vegada, la poesia no interessa a ningú. Ni el teatre. Ni els llibres. Ni res.
Però sempre hi som, nosaltres. Pocs i bons. I seguim, seguim sempre les traces del no-res i/o del tot. On faci fred i calgui abrigar-se amb l’abric blanc de la pàgina en blanc o on faci calor i calgui despullar-se d’idees dites amb potser la malaptesa de les paraules.
© text: el dígraf del desitx
© imatges: Oriol Cornudella i el dígraf del desitx
deldesitx 