Tag Archives: imatge

Ni el vent et pot ser més fidel (L’estiu clavat)

Ni el vent et pot ser més fidel. Ni el crit més clos. Sóc aquí, sóc aquí, et dic. Però tu no sents la meva veu perquè no saps ni qui et crida ni des d’on. Des de l’altra banda de l’infern. Des d’on la pedra talla la por i desvetlla l’eixord, i tot allò que encara no té nom perquè els qui posen noms a les coses estan tancats dins el seu no-dir. És la bèstia que no coneixes i et sobrevola el cadàver qui t’agafarà de la mà. Perquè cridis el crit i ballis el vent.

Ni el vent et pot ser més fidel

© text i imatge: el dígraf del desitx

Anuncis

On eres quan et vaig cridar des d’aquell endins tan negre? (L’estiu clavat)

On eres quan et vaig cridar des d’aquell endins tan negre, tan esquinçador i tan de foc i flama? On eres? On ets quan ploro des d’endins per tot allò que ja no serà i perquè ningú no ens va avisar que ens faríem grans de cop i deixaríem de jugar i de tenir llicència per fer llengotes a tort i a dret? On ets? On seràs quan el meu cos s’haurà deixat anar i les mans ja no t’hi rellisquin? On seràs?

On eres quan et vaig cridar des d’aquell endins tan negre

© text i imatge: el dígraf del desitx


T’estalono l’ànima a cop de sentències que no goses ni escoltar (L’estiu clavat)

T’estalono l’ànima a cop de sentències que no goses ni escoltar. T’enrojoles perquè saps que em vols, que em vols tota i no pots. Sabem que no mesurem l’amor amb cossos, però ens hi rodolem pendent avall, fins a l’olivera salvatge, fins al penya-segat que ens separa del més enllà. I ara et bull la pell. Tant com em bull a mi. Però ens llancem a cremar el mar perquè cap bruixa ens albiri i ens desfaci aquest engany d’estimar-nos secretament.

T'estalono l'ànima a cops de sentències

© text i imatge: el dígraf del desitx


No sabia que saber-te em donaria la força i la fe (L’estiu clavat)

No sabia que saber-te em donaria la força i la fe de la bellesa quotidiana. No sabia que eres i seràs el meu joc de pistes per buscar el silenci del gran brogit. La cridòria és el monstre que s’ho menja tot, però el meu no dir res és vell com la rampa, i com la reixa, i com la torre, i com la muralla que protegeix el poble dels atacs enemics. Sí, t’has deixat perdre per no saber dir que no i lliurar el teu cos sense treva. Però sempre et quedarà el capdamunt dels terrats, on la roba estesa parla amb la roba estesa dels altres terrats. Són converses que travessen mars. T’ho juro. T’ho dic perquè les he sentides.

No sabia que saber-te em donaria la força i la fe

© text i imatge: el dígraf del desitx


Abjecta és la fe que no tens en tu (L’estiu clavat)

Abjecta és la fe que no tens en tu. Mira’t bé i deixa’t mirar, que jo sempre et sóc a prop. I les rialles dels vells que ja han perdut totes les dents i tenen les mans tortes però els cors de nens, també. No s’han deixat créixer, ells. No s’han deixar tòrcer, ells. No s’han deixat traçar quadrícules a l’ànima. I ara volen que seguis a prop seu i riguis amb ells. Deixa’t omplir, si vols, d’aquest doll. La torna no té preu.

Abjecta és la fe que no tens en tu

© text i imatge: el dígraf del desitx


Tornar al poble després de tants i masses anys (L’estiu clavat)

Tornar al poble després de tants i masses anys i no saber-lo en la seva grandesa, però reconèixer-lo en cada petita cosa. Sí, els graons on un dia m’hi mirava els dits dels peus, descotxats sobre les sandàlies noves. Sí, les portes de les velles que reien en veure’m arribar i m’omplien de petons que jo no volia perquè tenien pèls a la cara. Sí, el mur on anava a veure les barques llunyes. Sí, l’escala. Sí, el poema que no sabia que diria. Sí, la muntanya buida. Sí, el cel. Sí, el tros de cel tan meu entre les cases que un dia veia grans i avui em semblen de fireta.

Tornar al poble després de tants i masses anys

© text i imatge: el dígraf del desitx


Sóc com sóc i vull ser (L’estiu clavat)

Sóc com sóc i vull ser. Sóc com tu i no em sap greu. Per mi la lluita és sempre quieta. Sempre callada, punyent, punxant. Sóc pacient. No tinc pressa. El temps un dia parlarà. I si no parla mai jo sabré que he fet el que havia de fer. Fer por. Molta por. I florir, un cop a l’any o més. No gaires més. I callar. I callant saber ben alt i fort que sóc com sóc i vull ser.

Sóc com sóc i vull ser

© text i imatge: el dígraf del desitx