Qui és el dígraf del desitx

Meritxell Cucurella-Jorba és el dígraf del desitx. Dues lletres i un sol so:  tx. El dígraf del desitx és poeta. No poetessa. Poeta i punt.

Captura de pantalla 2016-04-27 a las 12.39.58Foto: © Octavi Espuga

L’any 2000 va guanyar el Premi Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona amb el recull PUNXA’M i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània que tingué lloc a Sarajevo. Un primer pas. Un primer atreviment.

L’any 2008 va guanyar el Premi Pollença de Poesia amb INTEMPERÀNCIA ROIG ENCÈS (Pollença: El gall editor, 2009). El jurat del premi va destacar: “D’hàbil cisell, Cucurella-Jorba modela amb la mateixa sensualitat les paraules que els cossos que tan sovint es fan presents en el seu imaginari poètic. És posseïdora, a més, d’un estricte domini formal, més que en la seva vessant mètrica en la dicció. Una veu molt fresca (no s’ha de confondre amb primerenca) que destaca per la seva humanitat.” La defensa aferrissada del que hom estima i no.

tx rient amb els ulls_PARNÀS 24 febrer 2012_by Octavi EspugaFoto: © Octavi Espuga

Després del primer atreviment llibresc en vingueren d’altres de pulsions fàcils (NÒMADA DE TU. UN QUADREN i ELS AMANTS DE SARAJEVO). I amb caps que, malgrat els nusos nus que els lliguen no queden mai del tot lligats, el dígraf deia, elegant, adéu-fins-aviat a les caixes altes. Era l’hora de NUAR (Vic: Emboscall, 2004) o “escriure per omplir d’algú aquest lloc sense ocupant que és l’única identitat –possible” (del pròleg de Xavier Antich). I arribem a DESAMAR (Tarragona: Arola, 2005) o el joc de jugar la partida de la incompletesa o de fer més certa la certesa que cada lector llegeix un llibre diferent i alhora un mateix lector llegeix llibres diferents en les diverses lectures d’un mateix llibre. Imatges robades en cementiris d’arreu d’Europa i textos inacabats no per riure’s de ningú, sinó per jugar-hi, ara que som ben vius i la sang ens bull.

334268_10150941907907202_1377456552_oFoto: © Andrew Condon

El novembre del 2013 va veure la llum en forma de llibre un projecte seu llargament gestat. Un llibre que havia sigut tres voltes rebel perquè havia tingut tres noms. A. (aquest n’era el seu primer títol) fou gestat a les acaballes de i l’estiu i la tardor del 2006 i al seu immediat hivern, el del 2007. Conceptualment, dies abans que esclatessin els lilàs li arribà el punt final. El 28 de març de 2007, de matinada, va passar un estel que es va quedar. A. fou enllestit definitivament passat solstici d’estiu del 2008. A. va ser fet amb caixes altes i baixes i els punts i les comes perduts en els viaranys de la sintaxi d’obres anteriors o paral·leles de l’autora s’hi van retrobar com si res. A. s’havia d’haver editat la primavera del 2010, però el seu primer projecte editorial va fer fallida. Hi hagué encara un segon projecte, amb un disseny acuradíssim (de Josep Patau) i una imatge en roig (d’Oriol Cornudella). Aleshores A. s’anomenava NI DE NIT ES POT CONTAR UN CONTE TAN NOU.

tx i C_mitja cara tx i Celeste al fons_juny 2014Foto: © Octavi Espuga

I arribem de nou al 2013. Quan A. s’anomena CADA VOLCÀ ÉS ABANS MUNTANYA i forma part de l’esplèndid catàleg d’Edicions Terrícola (Granollers). El llibre del dígraf n’és el segon volum: el precedeix Lluís Calvo i el segueix David Caño. En aquest darrer sender hi ha hagut la presència activa dels editors, Laia Noguera i Esteve Plantada, i d’una tercera presència, tan màgica com la que va inspirar el text… S’ha comptat amb el disseny de Can Cun edicions. I l’obra gràfica de Jordi Aligué per a la contracoberta. Una contracoberta que no s’acaba aquí: que segueix i es fa infinita amb el retrat musical que David Esterri va fer del text del llibre. El traç veloç d’unes notes musicals i el color rosa de la coberta i el verd fort de les lletres. I tot creix, com l’herba dels marges i el cel de vent. D’aquella tardor del 2006 vam arribar fins a la tardor del 2013.

tx a Slàvia primer pla_foto Miguel Cerezo_30nov2013Foto: © Miguel Cerezo

L’abril de 2016 el dígraf del desitx ha obtingut el XIIè Premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la traducció de CLÍNICA DELL’ABBANDONO – CLÍNICA DE L’ABANDÓ (Eumo / Cafè Central), de la poeta Alda Merini. Aquest ha estat també un projecte llargament gestat, ple de silencis editorials però ple també de tenacitat. Per fi veurà la llum. Alda Merini va néixer a Milà el dia de l’any 1931 que renaixia la primavera, el vint-i-u de març. Va començar a escriure de ben joveneta. I a guanyar premis. I a publicar (La presenza d’Orfeo, 1953). També de ben joveneta va conèixer l’amor intens. I el patiment de ser mare. I més tard el patiment de ser carn de canó: va passar llargues etapes de la seva vida reclosa en centres de salut mental. Ha publicat prosa (Delirio amoroso, 1989, o La pazza della porta accanto, 1995, per esmentar només dos de molts títols) i poesia (Ballate non pagate, 1995, o Superba è la notte, 2000, per dir-ne també dos). Ningú a Itàlia nega el seu paper de bèstia negra de la lírica més ferotge. Alda Merini és un doll inquiet, un bell doll jove malgrat els anys.

I l’onada de traduccions no s’acaba aquí: el gener de 2017 veu la lluny amb el segell editorial Club Editor (Barcelona), la seva traducció de LA CITTÀ E LA CASA – LA CIUTAT I LA CASA, de Natalia Ginzburg. Ara ja va per la tercera edició. Ha estat, sens dubte, un èxit a tots els nivells.

IMG_20170424_164427

Seguim amb aquestes dones d’alt voltatge. El 2017 el dígraf ha traduït una alta Merini: DELIRI D’AMOR (Vilanova i la Geltrú: Prometeu). I el 2018 ha traduït ni més ni menys que la producció dramàtica de Natalia Ginzburg, que s’ha publicat en dos volums: TOT EL TEATRE I + TOT EL TEATRE II (Vilanova i la Geltrú: Prometeu). Tant una traducció com l’altra duen uns pròlegs plens d’excessos: contundència: certesa: dinamita.

És un no parar, això de les les traduccions, perquè no s’acaben aquí… Ben aviat, més novetats! Ara mateix, en tràmits d’edició hi ha una nova sorpresa… I de projectes al calaix, demanant volar, n’hi ha més, n’hi ha molts… molts més!!!

IMG_2428Foto: © Andrew Condon

El dígraf també escriu teatre i en tradueix. PARE NOSTRE QUE ESTEU EN EL CEL (Tarragona: Arola, 2003) i D’AQUÍ A UNA ESTONA HAURÉ OBLIDAT EL SEU NOM (inèdit), entre altres textos breus (com l’inclòs al volum DRAMATICULÀRIA, Tarragona: Arola, 2005) i les traduccions al català d’ASSASSÍ, de Marco Palladini, i EL SETGE DE LENINGRAD, de José Sanchis Sinisterra.

El febrer del 2015 el dígraf va fer un nou pas en el seu itinerari llibresc: va publicar un conte per a nens: EL PEIXET FEDERICO (O LA HISTÒRIA DE LA PIPA DE L’ANDREU), editat per Arola Editors. Les il·lustracions són de l’artista basca Concetta Probanza, que ja havia col·laborat amb un llibre anterior del dígraf (NUAR, 2004). Ha estat i és un èxit.

En tràmits d’edició hi ha ara mateix un llibre per a petits i grans escrit pel dígraf i il·lustrat per Raúl Campuzano. Obriu els cors, perquè us atraparà!

Captura de pantalla 2016-05-04 a las 21.48.21Foto: © Octavi Espuga

El dígraf ha trepitjat escenaris de nombrosos festivals i saraus poètics que tenen lloc a Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Sitges, Oliva, Lloseta, Avinyó, Ciutat de Mallorca, Formentera i un llarg etcètera) i arreu d’Europa (Madrid, Sarajevo, Roma, Porto, Berlín, Lisboa, Luxemburg, Jarkiv, Dnipropetrovsk, Odessa, Ternopil o Lviv). El 2001 va participar a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i el Mediterrani, que tingué lloc a Sarajevo (Bòsnia-Hercegovina). El 2003 va participar al II Poetry Slam Romapoesia de Roma (Itàlia) i va tenir una puntuació molt alta. El 2006 participava a l’Internationale Slam! Revue · Internationales Literaturfestival a la ciutat de Berlín (Alemanya). El 2008 va ser una de les poetes de integrants de Le Printemps des Poètes de Luxemburg; el mateix 2008 tornava a Berlín, al Poesiefestival. El 2011 va fer una gira poètica per Ucraïna i va participar a l’International Literay Festival – Lviv. El 2019 ha participat a l’Istanbul Poetry and Literature Festival. Pertot ha deixat la seva empremta fúcsia fosc o vermell-vermell i un ressò de la seva veu, que deixa petja, una petja escrita al cos.

IMG_2897Foto: © Andrew Condon

Va ser un dels puntals del naixement i el creixement d’un grup que cantava poesia i recitava música i que es va dir FOLLS I NOCTURNS; en va ser la lletrista, la veu recitada i, segurament, la transgressió. Vam editar un disc que és una petita gran joia: 207 (Klamör Discos, 2013), que és també la petja del que va ser. Però el dígraf segueix col·laborant amb músics i artistes plàstics d’arreu.

xv i meritxellFoto: © Sígfid Prim

I el dígraf també mou, des de l’ombra, fils de desactes d’art i acció. En la seva època barcelonina va idear i va posar en marxa l’(H)original (es pot dir ben alt i ben fort que en va ser la mare!) i va crear, a la Nau Ivanow, el festival perVersos (efímer per la seva partença a Ponent). Des del secà, des de LA FÀBRICA BELLA, coordina el cicle PARNÀS · poesia apassionada rimada-i-no àcrata i salvatge, una mena de recitals d’homenatge gens ensucrats i plens de bogeria creativa que es fan a poetes traspassats o vius de les lletres catalanes. Sembla que aquest projecte no hi sigui, ara. Però hi és. Larvari. Com la lluita, com les lluites.

Meritxell Cucurella-Jorba_foto Andrew Condon Foto: © Andrew Condon

El 2016  LA FÀBRICA BELLA ha endegat complicitats amb Lletreferits, una trobada lúdico-tipogràfica que té lloc a les Garrigues; i amb Minipop, un festival de música per a tots els públics que té lloc a Tarragona.

També des de LA FÀBRICA BELLA el dígraf porta la direcció artística de DELICADESES · art de tros, intervencions artístiques al territori de les Garrigues, festival amb el qual el 2011 es va obtenir el Premi Ateneus 2011 en la modalitat de creativitat en arts escèniques i el 2015 va ser escollit a la Fira CultSurfing de festivals singulars que va tenir lloc a la Fàbrica de cració Fabra i Coats (Bcn) a finals d’octubre. DELICADESES es duu a terme des de l’any 2008 i que el 2016 durà a terme la seva darrera edició. És una perla. És un diamant. És un secret que sap tothom.

13040971_10154049591271668_5474872323874517801_oFoto: © Xavier Minguella

En l’actualitat el dígraf ha creat, juntament amb Heura Gaya i Meritxell Gené, i la col·laboració especial del guitarrista Txabi Àbrego, un artefacte que porta per títol AMOR. ARRELS, BRANQUES I FULLES i que és un passeig per la poesia d’una colla de poetes admirats, que diem, que cantem, que esquincem i estripem a la manera nostra. Amb aquest espectacle han actuat en festivals d’arreu dels Països Catalans.

IMG_2928Foto: © Andrew Condon

Però AMOR no és el primer espectacle ni tampoc el darrer! Tot va començar amb REMOLINS (1998-2000), va seguir amb PUNXA’M (2000) i REQUIEM FOR PUNXA’M (2001), NOM A DAR (2003), LLUNA ENGRAPADA AMB FERRO ARDENT (2005), LA FLOR QUE DÓNA ERROR (2005) o VES, QUE HI HA ROBA ESTESA (2005). El dígraf del desitx ha col·laborat amb músics de prestigi internacional com Pascal Comelade, Xavi Lozano, Xavier Guitó o Gabriel Amargant, entre molts molts altres! La primavera del 2019 lligarà jazz i poesia i Merini en una sessió de jazz i improvisació on l’única consigna serà la no previsió: serà NIT MERINI.

Del desitx o la incorrecció feta consigna. Poesia. Poesia i punt. O no.

Captura de pantalla 2016-05-04 a las 21.33.38Foto: © Octavi Espuga

OBRA POÈTICA · POETRY

2000
Punxa’m
Premi Creació Jove 2000
Ajuntament de Barcelona

2003
Nòmada de tu. Un quadern
Amb il·lustracions de Borja Ruiz de la Torre.
Emboscall, Vic.

2004
Els amants de Sarajevo
Amb imatges de Tiziana Deodato.
Arola, Tarragona.

2004
nuar
Amb il·lustracions de Concetta Probanza + pròleg de Xavier Antich
Emboscall, Vic.

2005
desamar
Amb imatges de Luigi A. Marzullo.
Arola, Tarragona.

2009
Intemperància roig encès · Premi Pollença de Poesia 2008
El gall editor, Pollença.

2013
Cada volcà és abans muntanya
Amb intervencions de Jordi Aligué i David Esterri.
Terrícola, Granollers.

2017
Úrsula
Amb dibuixos-collage de Jordi Pagès i tipografies de Josep Patau.
El cep i la nansa, Vilanova i la Geltrú.

P1120581

OBRA DRAMÀTICA · DRAMA · COMMEDIA

2003
L’italià
Premi de Teatre de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
IEP, Vilafranca del Penedès.

2003
Pare nostre que esteu en el cel
Arola, Tarragona

2005
Insurrecció o no
Dins el volum col·lectiu Dramaticulària.
Arola, Tarragona.

TRADUCCIONS DE TEATRE · TRADUZIONI

2002
A de Srebrenica, de G. Giovannozi i S. Gonella
En cartell, Barcelona.

2006
Assassí, de Marco Palladini
Arola, Tarragona.

2008
El setge de Leningrad,
de José Sanchis Sinisterra
Arola, Tarragona.

2018
Tot el teatre
, de Natalia Ginzburg
Prometeu, Vilanova i la Geltrú.

 

 

TRADUCCIONS DE PROSA

2017
La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg
Club Editor, Barcelona.

2017
Deliri d’amor, d’Alda Merini
Prometeu, Vilanova i la Geltrú.

TRADUCCIONS DE POESIA

2016
Clínica de l’abandó, d’Alda Merini
Premi Jordi Domènech de traducció de poesia
Eumo & Cafè central, Vic.

altra-verita-diario-di-una-diversa-bur-620x372

PER A NENS · KIDS · BAMBINI

2015
El peixet Federico (o la historia de la pipa de l’Andreu)
Amb il·lustracions de Concetta Probanza.
Arola, Tarragona.

TRADUCCIONS PER A NENS

2017
La ville en rose
De Carlos Sanjuan Sandonís
Tramuntana, Sant Feliu de Guíxols.

2018
Això no és un ànec
De Fulvia Degl’Innocenti
Tramuntana, Sant Feliu de Guíxols.

TCJmxm2018-9168net

Foto: © Xavier Minguella

 

 

© reservats tots els drets

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: