Qui és el dígraf del desitx

Meritxell Cucurella-Jorba és el dígraf del desitx. Dues lletres i un sol so:  tx. El dígraf del desitx és poeta. No poetessa. Poeta i punt.

Captura de pantalla 2016-04-27 a las 12.39.58Foto: © Octavi Espuga

L’any 2000 va guanyar el Premi Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona amb el recull PUNXA’M i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània que tingué lloc a Sarajevo. Un primer pas. Un primer atreviment.

L’any 2008 va guanyar el Premi Pollença de Poesia amb INTEMPERÀNCIA ROIG ENCÈS (Pollença: El gall editor, 2009). El jurat del premi va destacar: “D’hàbil cisell, Cucurella-Jorba modela amb la mateixa sensualitat les paraules que els cossos que tan sovint es fan presents en el seu imaginari poètic. És posseïdora, a més, d’un estricte domini formal, més que en la seva vessant mètrica en la dicció. Una veu molt fresca (no s’ha de confondre amb primerenca) que destaca per la seva humanitat.” La defensa aferrissada del que hom estima i no.

tx rient amb els ulls_PARNÀS 24 febrer 2012_by Octavi EspugaFoto: © Octavi Espuga

Després del primer atreviment llibresc en vingueren d’altres de pulsions fàcils (NÒMADA DE TU. UN QUADREN i ELS AMANTS DE SARAJEVO). I amb caps que, malgrat els nusos nus que els lliguen no queden mai del tot lligats, el dígraf deia, elegant, adéu-fins-aviat a les caixes altes. Era l’hora de NUAR (Vic: Emboscall, 2004) o “escriure per omplir d’algú aquest lloc sense ocupant que és l’única identitat –possible” (del pròleg de Xavier Antich). I arribem a DESAMAR (Tarragona: Arola, 2005) o el joc de jugar la partida de la incompletesa o de fer més certa la certesa que cada lector llegeix un llibre diferent i alhora un mateix lector llegeix llibres diferents en les diverses lectures d’un mateix llibre. Imatges robades en cementiris d’arreu d’Europa i textos inacabats no per riure’s de ningú, sinó per jugar-hi, ara que som ben vius i la sang ens bull.

334268_10150941907907202_1377456552_oFoto: © Andrew Condon

El novembre del 2013 va veure la llum en forma de llibre un projecte seu llargament gestat. Un llibre que havia sigut tres voltes rebel perquè havia tingut tres noms. A. (aquest n’era el seu primer títol) fou gestat a les acaballes de i l’estiu i la tardor del 2006 i al seu immediat hivern, el del 2007. Conceptualment, dies abans que esclatessin els lilàs li arribà el punt final. El 28 de març de 2007, de matinada, va passar un estel que es va quedar. A. fou enllestit definitivament passat solstici d’estiu del 2008. A. va ser fet amb caixes altes i baixes i els punts i les comes perduts en els viaranys de la sintaxi d’obres anteriors o paral·leles de l’autora s’hi van retrobar com si res. A. s’havia d’haver editat la primavera del 2010, però el seu primer projecte editorial va fer fallida. Hi hagué encara un segon projecte, amb un disseny acuradíssim (de Josep Patau) i una imatge en roig (d’Oriol Cornudella). Aleshores A. s’anomenava NI DE NIT ES POT CONTAR UN CONTE TAN NOU.

tx i C_mitja cara tx i Celeste al fons_juny 2014Foto: © Octavi Espuga

I arribem de nou al 2013. Quan A. s’anomena CADA VOLCÀ ÉS ABANS MUNTANYA i forma part de l’esplèndid catàleg d’Edicions Terrícola. El llibre del dígraf n’és el segon volum: el precedeix Lluís Calvo i el segueix David Caño. En aquest darrer sender hi ha hagut la presència activa dels editors, Laia Noguera i Esteve Plantada, i d’una tercera presència, tan màgica com la que va inspirar el text… S’ha comptat amb el disseny de Can Cun edicions. I l’obra gràfica de Jordi Aligué per a la contracoberta. Una contracoberta que no s’acaba aquí: que segueix i es fa infinita amb el retrat musical que David Esterri va fer del text del llibre. El traç veloç d’unes notes musicals i el color rosa de la coberta i el verd fort de les lletres. I tot creix, com l’herba dels marges i el cel de vent. D’aquella tardor del 2006 vam arribar fins a la tardor del 2013.

tx a Slàvia primer pla_foto Miguel Cerezo_30nov2013Foto: © Miguel Cerezo

L’abril de 2016 el dígraf del desitx ha obtingut el XIIè Premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la traducció de CLÍNICA DELL’ABBANDONO – CLÍNICA DE L’ABANDÓ (Eumo / Cafè Central), de la poeta Alda Merini. Aquest ha estat també un projecte llargament gestat, ple de silencis editorials però ple també de tenacitat. Per fi veurà la llum. Alda Merini va néixer a Milà el dia de l’any 1931 que renaixia la primavera, el vint-i-u de març. Va començar a escriure de ben joveneta. I a guanyar premis. I a publicar (La presenza d’Orfeo, 1953). També de ben joveneta va conèixer l’amor intens. I el patiment de ser mare. I més tard el patiment de ser carn de canó: va passar llargues etapes de la seva vida reclosa en centres de salut mental. Ha publicat prosa (Delirio amoroso, 1989, o La pazza della porta accanto, 1995, per esmentar només dos de molts títols) i poesia (Ballate non pagate, 1995, o Superba è la notte, 2000, per dir-ne també dos). Ningú a Itàlia nega el seu paper de bèstia negra de la lírica més ferotge. Alda Merini és un doll inquiet, un bell doll jove malgrat els anys.

I l’onada de traduccions no s’acaba aquí: el gener de 2017 veu la lluny amb el segell editorial Club Editor, la seva traducció de LA CITTÀ E LA CASA – LA CIUTAT I LA CASA, de Natalia Ginzburg. Ara ja va per la segona edició!!! Ha estat un èxit a tots els nivells.

És un no parar, perquè les traduccions no s’acaben aquí… ben aviat, més novetats! Ara mateix, en tràmits d’edició hi ha una nova Merini i una nova Ginzburg: dones d’alt voltatge. I de projectes al calaix, demanant volar, n’hi ha més, molts més.

IMG_2428Foto: © Andrew Condon

El dígraf també escriu teatre i en tradueix. PARE NOSTRE QUE ESTEU EN EL CEL (Tarragona: Arola, 2003) i D’AQUÍ A UNA ESTONA HAURÉ OBLIDAT EL SEU NOM (inèdit), entre altres textos breus (com l’inclòs al volum Dramaticulària, Tarragona: Arola, 2005) i les traduccions al català d’ASSASSÍ, de Marco Palladini, i EL SETGE DE LENINGRAD, de José Sanchis Sinisterra.

El febrer del 2015 el dígraf va fer un nou pas en el seu itinerari llibresc: va publicar un conte per a nens: EL PEIXET FEDERICO (O LA HISTÒRIA DE LA PIPA DE L’ANDREU), editat per Arola Editors. Les il·lustracions són de l’artista basca Concetta Probanza, que ja havia col·laborat amb un llibre anterior del dígraf (nuar, 2004). Ha estat i és un èxit.

En tràmits d’edició hi ha ara mateix un llibre per a petits i grans escrit pel dígraf i il·lustrat per Raúl Campuzano.

Captura de pantalla 2016-05-04 a las 21.48.21Foto: © Octavi Espuga

El dígraf ha trepitjat escenaris de nombrosos festivals i saraus poètics que tenen lloc a Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Sitges, Oliva, Lloseta, Avinyó i un llarg etcètera) i arreu d’Europa (Madrid, Sarajevo, Roma, Porto, Berlín, Lisboa, Luxemburg, Jarkiv, Dnipropetrovsk, Odessa, Ternopil o Lviv). Hi ha deixat la seva empremta fúcsia fosc o vermell-vermell. La seva veu deixa petja, una petja escrita al cos.

Va ser un dels puntals del naixement i el creixement d’un grup que cantava poesia i recitava música i que es va dir FOLLS I NOCTURNS; en va ser la lletrista, la veu recitada i, segurament, la transgressió. Vam editar un disc que és una petita gran joia: 207 (Klamör Discos, 2013), que és també la petja del que va ser. Però el dígraf segueix col·laborant amb músics i artistes plàstics d’arreu.

xv i meritxellFoto: © Sígfid Prim

I el dígraf també mou, des de l’ombra, fils de desactes d’art i acció. En la seva època barcelonina va idear l’Horiginal i va crear, a la Nau Ivanow, el festival perVersos (efímer per la seva partença a Ponent). Des del secà, des de LA FÀBRICA BELLA, coordina el cicle PARNÀS · poesia apassionada rimada-i-no àcrata i salvatge, una mena de recitals d’homenatge gens ensucrats i plens de bogeria creativa que es fan a poetes traspassats o vius de les lletres catalanes. Sembla que aquest projecte no hi sigui, ara. Però hi és. Larvari. Com la lluita, com les lluites.

Meritxell Cucurella-Jorba_foto Andrew Condon Foto: © Andrew Condon

El 2016  LA FÀBRICA BELLA ha endegat complicitats amb Lletreferits, una trobada lúdico-tipogràfica que té lloc a les Garrigues; i amb Minipop, un festival de música per a tots els públics que té lloc a Tarragona.

També des de LA FÀBRICA BELLA el dígraf porta la direcció artística de DELICADESES · art de tros, intervencions artístiques al territori de les Garrigues, festival amb el qual el 2011 es va obtenir el Premi Ateneus 2011 en la modalitat de creativitat en arts escèniques i el 2015 va ser escollit a la Fira CultSurfing de festivals singulars que va tenir lloc a la Fàbrica de cració Fabra i Coats (Bcn) a finals d’octubre. DELICADESES es duu a terme des de l’any 2008 i que el 2016 durà a terme la seva darrera edició. És una perla. És un diamant. És un secret que sap tothom.

13040971_10154049591271668_5474872323874517801_oFoto: © Xavier Minguella

En l’actualitat el dígraf ha creat, juntament amb Heura Gaya i Meritxell Gené, i la col·laboració especial del guitarrista Txabi Àbrego, un artefacte que porta per títol AMOR i que és un passeig per la poesia d’una colla de poetes admirats, que diem, que cantem, que esquincem i estripem a la manera nostra.

Del desitx o la incorrecció feta consigna. Poesia. Poesia i punt. O no.

Captura de pantalla 2016-05-04 a las 21.33.38Foto: © Octavi Espuga

© reservats tots els drets

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: