Category Archives: L’estiu clavat

Em dius que no m’enyores (L’estiu clavat)

Em dius que no m’enyores perquè mai no m’has tingut a prop. Veig que no t’hi entens de distàncies, ni de silencis. Et diria marxa lluny amb les teves maletes plenes de boira; les meves són sempre buides o mig plenes, i les vaig omplint i buidant a mesura que m’avança el viatge de la vida. I de tant en tant, m’assec a terra, miro lenta el sol com es pon, enfilo l’agulla i em sargeixo fins que es fa fosc i em punxo, i la sang taca el sargit i ja es fa meu per sempre. Com el misteri que no dic.

IMG_20151107_150351

© text i imatge: el dígraf del desitx

Anuncis

Ensenya’m a ser pedra (L’estiu clavat)

Ensenya’m a ser pedra per saber callar allò que sents quan t’esberles i t’obres tota i ets tot aresta, sota el sol fred d’hivern que et fa brillar els rojos bruts d’argila, i els blancs i els negres, també bruts. Tot aresta. Veta oberta per on s’hi escapa la sal que busca encara que algú li digui que sí, que va, que segueix dient. I no em diguis que he de dir roca quan vull dir pedra.

IMG_20151108_133728

© text i imatge: el dígraf del desitx


Perds el compte del teu no-res (L’estiu clavat)

Perds el compte del teu no-res. Passa la vida. Passa tot el que ha de passar. Els sols. Els vents. Les pluges. Els vostres rostres rient. I va per dins el crit que t’allarga la fesomia, et fa més ample el rostre i t’eixorda el cor. Perds de nou el compte. Ets encara infinitament etern en el teu no-res. Plural. El teu nom i el meu nom. Escrits en l’aire. No-res.

IMG_20151108_165256

© text i imatge: el dígraf del desitx


I m’ajauré com el gat que no sóc (L’estiu clavat)

I m’ajauré com el gat que no sóc ni voldria ser sobre la falda de la terra perquè em gratis els dubtes i la pell i em diguis el que saps que necessito sentir i no em sé dir. Que la revolta la farem tots, des de la calma d’aquest silenci que avui ens ha aturat aquí. Per fer de la música, abstracció; i dels mals records dels altres, pau. Per sentir entre l’ondulació d’aquest tot tan imperfecte, la perfecció de la nostra anarquia, els crits dels nens que busquen bellesa perquè en són fills. I no ploren llàgrimes sinó colors fets del fang de la terra de cada bocí de terra d’aquest nostre petit món que ens hem obstinat a estimar i té un nom que en són dos. I és plural. Com sempre tot.

IMG_20151024_170131

© text i imatge: el dígraf del desitx


No és el sol des d’on m’escrius el que em crema els ulls (L’estiu clavat)

No és el sol des d’on m’escrius el que em crema els ulls és la negror de la nit oberta, les portes infinites que no hi deixen entrar cap somni, només retalls de realitat que es barregen i ballen junts danses macabres. Vull dormir amb tu. Amb la teva mà dins la meva mà. Amb el teu cos calent cremant el meu cos calent. I no dir. I riure adormits. I deixar que les fades ens pentinin el coll, les cames, les pàgines dels llibres que encara hem d’obrir.

IMG_20151021_194128

© text i imatge: el dígraf del desitx


La teva manera de dir-me l’amor no la vaig entendre (L’estiu clavat)

La teva manera de dir-me l’amor no la vaig entendre. I ara busco aquella teva llibertat que pregonaves des de la presó d’aquest nostre no trobar-nos. No recordo el teu cos abraçant-me. Et recordo buscant-me des de les teves alçades entre la multitud, buscant-me només a mi. I quan ens vam trobar es va fer el silenci entre la cridòria. Un silenci llarg que anava de tu a mi. És el que ara recordo. No sé a quina capsa el vam guardar. No sé on és. No sé on ets.

045

© text i imatge: el dígraf del desitx


Callo dient-me (L’estiu clavat)

Callo dient-me. I si dic que m’engrapis el braç i em portis de passeig és que vull ser el passeig que em passeja mentre el desitjo, el passeig. I si dic que em mullis els cabells i m’enfonsis al mar verd és que vull ser el mar que em mulla mentre em fa ballar els cabells. I si dic que em miris és que vull ser els teus ulls mirant-me. I si dic que em deixis mirar de lluny la cridòria de la lluita silent que duc dins és que era això. Seguiré lluitant. Perquè no sé el silenci.

Callo dient-me

© text i imatge: el dígraf del desitx