Monthly Archives: Desembre 2015

Perds el compte del teu no-res (L’estiu clavat)

Perds el compte del teu no-res. Passa la vida. Passa tot el que ha de passar. Els sols. Els vents. Les pluges. Els vostres rostres rient. I va per dins el crit que t’allarga la fesomia, et fa més ample el rostre i t’eixorda el cor. Perds de nou el compte. Ets encara infinitament etern en el teu no-res. Plural. El teu nom i el meu nom. Escrits en l’aire. No-res.

IMG_20151108_165256

© text i imatge: el dígraf del desitx


Pocs i bons o abrigar-se i despullar-se o la poesia no interessa a ningú

Breda. Tarda de diumenge de finals de tardor. Dia bonic perquè sí i perquè moltes altres coses. Vam trobar-nos-hi tres poetes per dir poemes. Érem l’estimat i admirat Pau Gener, amb qui hem compartit sempre passos poètics memorables, el per mi fins diumenge desconegut David Casadellà (gran descoberta!) i una servidora, el dígraf del desitx.

IMG_20151129_185528

Érem a l’antic forn de ceràmica, on antigament el foc cremava la terra tova per fer-la esdevenir seca. Aquest dia vam cremar-hi paraules. No érem gaires, perquè de fet, diguem-ho clar d’una vegada, la poesia no interessa a ningú. Ni el teatre. Ni els llibres. Ni res.

IMG_20151129_171031

Però sempre hi som, nosaltres. Pocs i bons. I seguim, seguim sempre les traces del no-res i/o del tot. On faci fred i calgui abrigar-se amb l’abric blanc de la pàgina en blanc o on faci calor i calgui despullar-se d’idees dites amb potser la malaptesa de les paraules.

IMG_20151129_171215

© text: el dígraf del desitx
© imatges: Oriol Cornudella i el dígraf del desitx