Ensenya’m a ser pedra (L’estiu clavat)

Ensenya’m a ser pedra per saber callar allò que sents quan t’esberles i t’obres tota i ets tot aresta, sota el sol fred d’hivern que et fa brillar els rojos bruts d’argila, i els blancs i els negres, també bruts. Tot aresta. Veta oberta per on s’hi escapa la sal que busca encara que algú li digui que sí, que va, que segueix dient. I no em diguis que he de dir roca quan vull dir pedra.

IMG_20151108_133728

© text i imatge: el dígraf del desitx

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: