Em dius que no m’enyores (L’estiu clavat)

Em dius que no m’enyores perquè mai no m’has tingut a prop. Veig que no t’hi entens de distàncies, ni de silencis. Et diria marxa lluny amb les teves maletes plenes de boira; les meves són sempre buides o mig plenes, i les vaig omplint i buidant a mesura que m’avança el viatge de la vida. I de tant en tant, m’assec a terra, miro lenta el sol com es pon, enfilo l’agulla i em sargeixo fins que es fa fosc i em punxo, i la sang taca el sargit i ja es fa meu per sempre. Com el misteri que no dic.

IMG_20151107_150351

© text i imatge: el dígraf del desitx

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: