No em deixeu arribar al límit (L’estiu clavat)

No em deixeu arribar al límit. Encara que sigui de pins arran de mar i un clam exorbitant de bellesa. Encara que tot. Agafeu-me els braços, les cames, el cap. Mossegueu-me els cabells. Deixeu-me ser confí, almenys. Deixeu-me dir la veu que duc i que callo. Escopiré les flors que punxen i que ara m’espatllen la llengua. Escopiré flors, sí. I punxes, també. Perquè la bellesa té arestes. I el diamant, i la muntanya, i el volcà.

No em deixeu arribar al límit

© text i imatge: el dígraf del desitx

Advertisements

3 responses to “No em deixeu arribar al límit (L’estiu clavat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: