Tot endreçant: PARNÀS a Joan Barceló i Cullerés

(Així vam anunciàvem les sessions de PARNÀS. Era una invitació, una crida, un full clandestí. Avui, endreçant papers, els hem trobat. I ens ha fet gràcia penjar-los aquí. Un parell, només. Aquí la sessió que vam fer el divendres 3 de juny de 2013.)

Poesia Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge.. Sonaran paraules i sonaran músiques. Serà PARNÀS. El dia 3 serà a la memòria de Joan Barceló i Cullerés, perquè sí. Serà amb Xavier Guitó al piano i amb els poetes Francesc Gelonch i Pau Gener. Conduirà la sessió el dígraf del desitx. S’hi llegiran poemes i s’hi farà sonar el so de la veu i el so del piano. Passaran coses. Coses que no haurem previst. Serà un acte únic i irrepetible.

Xavier Guitó_els peus

Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, Noguera 1955Barcelona, 1980).
Poeta i novel·lista. Va néixer per Tots Sants. Els ancians del seu poble deien que això era cosa de bruixeria… Barceló va anar a viure a Barcelona cap als anys setanta. És un dels grans noms de la literatura infantil. El 1979 va guanyar el Vicent Andrés Estellés de poesia. La vida de Barceló es va esquinçar en plena joventut: el juliol de 1980 va morir sobtadament d’una aturada cardíaca, probablement provocada pels afectes d’un atropellament que havia patit feia uns mesos. Moria un geni. Rescatem un oblidat.

Tot deu tenir un símbol amagat:
l’aigua del pou, la lluna que s’hi apaga,
que faci vent i udoli el somni alat,
aquests estels, aquesta nit obaga…

Xavier Guitó i Gassiot (Berga, 1975) al piano.
Sota la seva visió conceptual de l’art com un tot, diversifica la seva producció artística en composició (contemporània, jazz, electroacústica, bandes sonores, exposicions interactives) i arranjaments musicals, poesia, teatre i algun maldestre esbós al carbó. Com a pianista ha interpretat gairebé tots els estils, des del barroc al serialisme, des del gospel al be-bop, des de pianista i director d’orquestra de ball a pianista acompanyant de cançó d’autor o tradicional, passant per col·laboracions amb DJ’s. És el teclista habitual de Roger Mas.

Francesc Gelonch (Juneda, 1974) a la dicció.
Poeta eminentment oral, traductor, artista, fotògraf, realitzador audiovisual. Ha fet del badar un actitud constructiva. Ha format part de diversos grups d’artistes i escriptors: Les Agències, Pèloton, Nozomi 700. Ha realitzat exposicions fotogràfiques individuals i exhibicions audiovisuals, entre altres llocs, a Lisboa, Hèlsinki, Londres, Noví Sad (Sèrbia), Lviv i Ternopil (Ucraïna). També ha treballat coordinant esdeveniments, mostres i festivals de cinema. Amb Corina Tulbure, té en curs de publicació a La Breu Edicions una antologia de la poesia romanesa contemporània.

Pau Gener Galin (Sant Celoni, 1977) a la dicció.
Poeta, entre altres coses pitjors. Ha publicat fins ara cinc llibres de poesia, que s’han vist reeditats en diverses ocasions. Ha estat traduït al castellà i al gallec, i s’ha bregat en centenars de recitals arreu de Catalunya, així com en festivals de poesia d’Espanya, Europa i els Estats Units. Ha transitat també per camps teatrals i musicals, al mateix temps que els literaris. Recentment ha viatjat a Mèxic, a les jornades de poesia contemporània catalana i mexicana.

Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973) com a mestressa de cerimònies.
És dues lletres i un sol so: un dígraf: tx: el centre del seu nom. És el dígraf del desitx. És poeta. Poeta i punt. El dígraf ha escrit uns quants llibres i ha trepitjat escenaris de festivals poètics que tenen lloc a Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Oliva, Lloseta, Avinyó, etc.) i arreu d’Europa (Sarajevo, Roma, Porto, Berlín, Lisboa o Luxemburg). El dígraf també mou, des de l’ombra, fils de desactes d’art i acció.

PARNÀS és un acte organitzat per La fàbrica bella. Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida) i la cafeteria Slàvia.

La fàbrica bella produeix moviment creatiu al país de la bellesa. El país de la bellesa és el país del joc de la creació. La bellesa depèn dels ulls que miren. Cal mirar de fit a fit els ulls que miren, doncs.

La poesia ens governa, som àcrates però no podem evitar aquest bell govern. No podem. No. Les arts plàstiques ens envolten pertot. Pertot. Fins en els somnis. El so ens atrapa. Ens lliga curt. I ens deixem fer. Som i seguirem sent aprenents de tot.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: