Ni el vent et pot ser més fidel (L’estiu clavat)

Ni el vent et pot ser més fidel. Ni el crit més clos. Sóc aquí, sóc aquí, et dic. Però tu no sents la meva veu perquè no saps ni qui et crida ni des d’on. Des de l’altra banda de l’infern. Des d’on la pedra talla la por i desvetlla l’eixord, i tot allò que encara no té nom perquè els qui posen noms a les coses estan tancats dins el seu no-dir. És la bèstia que no coneixes i et sobrevola el cadàver qui t’agafarà de la mà. Perquè cridis el crit i ballis el vent.

Ni el vent et pot ser més fidel

© text i imatge: el dígraf del desitx

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: