Les parets que has trepitjat tota la vida (L’estiu clavat)

Les parets que has trepitjat tota la vida. Quan encara et preguntes què és tota la vida. No pas si es poden caminar o no les parets. Les parets que has trepitjat. Amb els teus peus. Només els teus. Però les parets callen. O parlen a través de les crostes que el temps els deixa. I de quatre empremtes invisibles. Les marques cegues d’un refrec clandestí. Quan tu les trepitjaves no sabies què era o no era clandestí. Eres tot puresa. Com ara. Com ara que saps de la clandestinitat i la solitud d’ànima extrema.

Les parets que has trepitjat tota la vida

© imatge i text: el dígraf del desitx

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: