Abjecta és la fe que no tens en tu (L’estiu clavat)

Abjecta és la fe que no tens en tu. Mira’t bé i deixa’t mirar, que jo sempre et sóc a prop. I les rialles dels vells que ja han perdut totes les dents i tenen les mans tortes però els cors de nens, també. No s’han deixat créixer, ells. No s’han deixar tòrcer, ells. No s’han deixat traçar quadrícules a l’ànima. I ara volen que seguis a prop seu i riguis amb ells. Deixa’t omplir, si vols, d’aquest doll. La torna no té preu.

Abjecta és la fe que no tens en tu

© text i imatge: el dígraf del desitx

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: