Monthly Archives: Agost 2015

Abjecta és la fe que no tens en tu (L’estiu clavat)

Abjecta és la fe que no tens en tu. Mira’t bé i deixa’t mirar, que jo sempre et sóc a prop. I les rialles dels vells que ja han perdut totes les dents i tenen les mans tortes però els cors de nens, també. No s’han deixat créixer, ells. No s’han deixar tòrcer, ells. No s’han deixat traçar quadrícules a l’ànima. I ara volen que seguis a prop seu i riguis amb ells. Deixa’t omplir, si vols, d’aquest doll. La torna no té preu.

Abjecta és la fe que no tens en tu

© text i imatge: el dígraf del desitx

Anuncis

Tornar al poble després de tants i masses anys (L’estiu clavat)

Tornar al poble després de tants i masses anys i no saber-lo en la seva grandesa, però reconèixer-lo en cada petita cosa. Sí, els graons on un dia m’hi mirava els dits dels peus, descotxats sobre les sandàlies noves. Sí, les portes de les velles que reien en veure’m arribar i m’omplien de petons que jo no volia perquè tenien pèls a la cara. Sí, el mur on anava a veure les barques llunyes. Sí, l’escala. Sí, el poema que no sabia que diria. Sí, la muntanya buida. Sí, el cel. Sí, el tros de cel tan meu entre les cases que un dia veia grans i avui em semblen de fireta.

Tornar al poble després de tants i masses anys

© text i imatge: el dígraf del desitx


Sóc com sóc i vull ser (L’estiu clavat)

Sóc com sóc i vull ser. Sóc com tu i no em sap greu. Per mi la lluita és sempre quieta. Sempre callada, punyent, punxant. Sóc pacient. No tinc pressa. El temps un dia parlarà. I si no parla mai jo sabré que he fet el que havia de fer. Fer por. Molta por. I florir, un cop a l’any o més. No gaires més. I callar. I callant saber ben alt i fort que sóc com sóc i vull ser.

Sóc com sóc i vull ser

© text i imatge: el dígraf del desitx


I la nostra platja de sempre (L’estiu clavat)

I la nostra platja de sempre guardarà per sempre tots els castells de sorra que guarda amagats sota seu, perquè tantes hores de felicitat no se les pot endur una onada i escampar-les al mig del mar. Cada gra de sorra ens en guarda un bocí perquè quan passin els anys i hi caminem de nou, potser sols, potser amb els fills lluny de nosaltres, els grans de sorra ens en parlin, dels castells, dels fills, de les postes arran de bosc, arran de mar, arran de tot.

I la nostra platja de sempre guardarà per sempre

© text i imatge: el dígraf del desitx


Les parets que has trepitjat tota la vida (L’estiu clavat)

Les parets que has trepitjat tota la vida. Quan encara et preguntes què és tota la vida. No pas si es poden caminar o no les parets. Les parets que has trepitjat. Amb els teus peus. Només els teus. Però les parets callen. O parlen a través de les crostes que el temps els deixa. I de quatre empremtes invisibles. Les marques cegues d’un refrec clandestí. Quan tu les trepitjaves no sabies què era o no era clandestí. Eres tot puresa. Com ara. Com ara que saps de la clandestinitat i la solitud d’ànima extrema.

Les parets que has trepitjat tota la vida

© imatge i text: el dígraf del desitx