una peça única que creixerà: de l’Arts Libris a arreu

WP_000573De vegades la vida ens porta per camins que ja sabem que no ens faran perdre. Que ens faran arribar al port de la sal més salvatge o al cim de la neu més pura. L’estiu passat el Joan Duran i la Cèlia Sánchez-Mústich em van convidar a la 6a Festa de la Poesia de Sitges: tot un honor! Sempre he estimat Sitges, però des d’aquells dies encara la vaig estimar més. Si és que hi ha un sempre més per a l’amor. Entremig de tanta eufòria i tant excés (perquè la paraula que escau a Sitges és excés: excés de bellesa, excés de simpatia, excés de creativitat, excés d’excés, etc.) vaig conèixer la Núria Corretgé i de seguida vam parlar rient. No sabia encara que ella era qui havia animat tota una colla d’artistes sitgetans a crear un aparador per a un poema d’un poeta de la Festa. L’endemà vam fer la ruta i em vaig enamorar de cada aparador i de cada poema i del meu, encara més. Si és que hi ha un sempre encara més per a l’amor. La perfumeria Costa s’havia deixat dur per una aroma de dígraf i d’un poema tan apassionat com irònic. La Núria i els artistes d’El taller van saber captar amb mà mestra l’essència d’aquelles paraules i tot feia olor de vellut roig i de paraules dites a mitges.
Amb la Núria hem anat compartint altres experiències artístiques, com sessions de Delicadeses o el “Passeig de mots que transiten mares-arbre per esdevenir fills-branca-fulla-flor-fruit que el vent deixa i pren”, el paisatge intervingut que el dígraf va dur a terme amb l’artista plàstica Roser Oduber. Hem anat seguint aquells camins que la vida ens havia deixat a punt i que ja sabem que no ens faran perdre. La sal salvatge. La neu pura. La paraula esbossada i el dibuix escrit.
Els tàndems de poemes del dígraf del desitx i els gravats de la Núria Corretgé són una intersecció, un encreuament de camins d’uns espais que no tenen tots els mapes traçats. Perquè els mapes van amb la vida. I la vida floreix cada dia, com les flors que volem veure florir.

2
La setmana passada, en el marc de l’Arts Libris 2013 (20-23 abril) es va presentar, a l’estand d’El Taller de Sitges, la peça única QUAN OBRIR-SE ÉS TANCAR-SE PER TORNAR A OBRIR-SE, un conjunt que quatre poemes del dígraf del desitx i quatre gravats de la Núria Corretgé. Una peça única. Una peça preciosa. Una joia dins una capsa. En una capsa que és joia: continent i contingut de poesia. I les plomes que són tot ales. I les ales que són fulls. Fulls plens de paraules de mira’m i toca’m-amb-molta-cura, com una ploma de nounat.
5Però com que els poemes i els gravats són també per ser també tocats i enduts arreu, la Núria Corretgé vol convertir la seva peça única en un llibret o un plec de papers o alguna altra cosa que encara no sap però ja intueix. Alguna cosa que el receptor (lector o contemplador) es pugui endur a ca seva per un preu prou mòdic. Encara ha de ser. Però serà. I quan sigui presentarem la nostra petita obra en diferents indrets dels Països Catalans. A Sitges, al Ponent català, a prop de la muntanya blava, camí del nord. Arreu. Ja ens seguireu. Si voleu.

6

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: