Monthly Archives: Abril 2013

una peça única que creixerà: de l’Arts Libris a arreu

WP_000573De vegades la vida ens porta per camins que ja sabem que no ens faran perdre. Que ens faran arribar al port de la sal més salvatge o al cim de la neu més pura. L’estiu passat el Joan Duran i la Cèlia Sánchez-Mústich em van convidar a la 6a Festa de la Poesia de Sitges: tot un honor! Sempre he estimat Sitges, però des d’aquells dies encara la vaig estimar més. Si és que hi ha un sempre més per a l’amor. Entremig de tanta eufòria i tant excés (perquè la paraula que escau a Sitges és excés: excés de bellesa, excés de simpatia, excés de creativitat, excés d’excés, etc.) vaig conèixer la Núria Corretgé i de seguida vam parlar rient. No sabia encara que ella era qui havia animat tota una colla d’artistes sitgetans a crear un aparador per a un poema d’un poeta de la Festa. L’endemà vam fer la ruta i em vaig enamorar de cada aparador i de cada poema i del meu, encara més. Si és que hi ha un sempre encara més per a l’amor. La perfumeria Costa s’havia deixat dur per una aroma de dígraf i d’un poema tan apassionat com irònic. La Núria i els artistes d’El taller van saber captar amb mà mestra l’essència d’aquelles paraules i tot feia olor de vellut roig i de paraules dites a mitges.
Amb la Núria hem anat compartint altres experiències artístiques, com sessions de Delicadeses o el “Passeig de mots que transiten mares-arbre per esdevenir fills-branca-fulla-flor-fruit que el vent deixa i pren”, el paisatge intervingut que el dígraf va dur a terme amb l’artista plàstica Roser Oduber. Hem anat seguint aquells camins que la vida ens havia deixat a punt i que ja sabem que no ens faran perdre. La sal salvatge. La neu pura. La paraula esbossada i el dibuix escrit.
Els tàndems de poemes del dígraf del desitx i els gravats de la Núria Corretgé són una intersecció, un encreuament de camins d’uns espais que no tenen tots els mapes traçats. Perquè els mapes van amb la vida. I la vida floreix cada dia, com les flors que volem veure florir.

2
La setmana passada, en el marc de l’Arts Libris 2013 (20-23 abril) es va presentar, a l’estand d’El Taller de Sitges, la peça única QUAN OBRIR-SE ÉS TANCAR-SE PER TORNAR A OBRIR-SE, un conjunt que quatre poemes del dígraf del desitx i quatre gravats de la Núria Corretgé. Una peça única. Una peça preciosa. Una joia dins una capsa. En una capsa que és joia: continent i contingut de poesia. I les plomes que són tot ales. I les ales que són fulls. Fulls plens de paraules de mira’m i toca’m-amb-molta-cura, com una ploma de nounat.
5Però com que els poemes i els gravats són també per ser també tocats i enduts arreu, la Núria Corretgé vol convertir la seva peça única en un llibret o un plec de papers o alguna altra cosa que encara no sap però ja intueix. Alguna cosa que el receptor (lector o contemplador) es pugui endur a ca seva per un preu prou mòdic. Encara ha de ser. Però serà. I quan sigui presentarem la nostra petita obra en diferents indrets dels Països Catalans. A Sitges, al Ponent català, a prop de la muntanya blava, camí del nord. Arreu. Ja ens seguireu. Si voleu.

6

Anuncis

edicions Terrícola o tot serà còsmic: tot serà u

“És que això, els universos, és una mena d’escenari de coses que volen i exploten i emergeixen i es repleguen en si mateixes, i ara apareix un dallonses o un daixò i després un no-sé-què que surten disparats i muten i col·lideixen, o sigui estrelles, nebuloses, meteorits, molècules, partícules subatòmiques, i de sobte nosaltres, enmig del maremàgnum, aquí a l’Horiginal, congregats en una festa efímera i esplèndida perquè sí, perquè ens agrada celebrar que tenim cosetes i cosotes per celebrar…” Amb aquestes paraules de la poeta i editora Laia Noguera s’acabava la festa d’Edicions Terrícola que va tenir lloc a l’Horiginal (Ferlandina, 29 – Bcn) l’endemà de Sant Jordi, per allargar la cosa. Perquè hi ha coses que s’escau que s’allarguin.

La festa havia començat amb unes paraules de benvinguda d’Esteve Plantada i Laia Noguera, els editors de Terrícola, i va seguir amb els tres autors que signen les plaquetes infinitesimals que han editat com a tast i declaració de principis del que faran i com ho faran. Els autors de les tres plaquetes són Carles Hac Mor (el patriarca, el pare del nihilisme poètic nostrat, l’enderrocador més immens que tenim…), Meritxell Nus (que s’estrenava com a autora editada) i Jordi Valls Pozo (un clàssic inclassificable). Unes plaquetes precioses fetes amb un paper que conté llavor de margarida. O sigui que el missatge no pot ser més clar: llegim la poesia, l’esbocinem, la plantem, la reguem i creixerà en forma de flor, que serà pol·len i tornarà a ser flor i tornarà a ser poesia i ens la menjarem i volarem i tot serà còsmic: tot serà u.

Va seguir amb poetes de tots els colors i denominacions, que anaven saltant al ring a mesura que l’Esteve i la Laia els cridaven i els estiraven amb un fil que era un vers que era un poema. Mireia Calafell, Ricard Mirabete, Víctor Sunyol, Joan Duran, Ester Xargay, Jaume Pons-Aldorda, David Caño. Tots radiants, esplèndids, estel·lars. I el patriarca hi va tornar, aquest cop acompanyat de la diva dadà: Catalina Girona.

A la festa no hi podia faltar Lluís Calvo, que serà el primer autor dels llibres-llibres que editarà Edicions Terrícola. LLEGAT REBEL és-serà el títol de la nova ofrena. La festa ja anava arribant al seu final i amb el final arribava la primícia: el segon autor dels llibres-llibres serà el dígraf del desitx, tx, Meritxell Cucurella-Jorba, o sigui jo. Ho anunciava Laia Noguera i reblava el clau Esteve Plantada tot dient que precisament ella, jo, va ser qui va plantar, fa més de deu anys (!), la llavor de l’Horiginal, la flor que ara tots prenem com a nostra. I ella, jo, que ara duc també llavor, em vaig emocionar, com em sol passar, i no sabia què dir, a part de cantar i cridar la felicitat de la circularitat que estava vivint en aquells instants, allí. No sabia què dir, però vaig dir tres poemes breus, un perquè m’hi havia dut l’Esteve, un l’altre perquè era nou-novíssim i em venia de gust, i uns quants versos del que serà el nou llibre: CADA VOLCÀ ÉS ABANS MUNTANYA: “No. / No ho he comprovat mai, / però així ho sento i així ho dic. / Cada volcà és abans muntanya.”
segell-1