somiar-se per fugir-se de la mort que és el no sentir: Henry Miller i Alberto García-Alix

images Hi ha llibres que ens hauria agradat haver llegit abans, tal com hi ha llibres que ens hauria no    haver llegit quan vam llegir-los per descobrir-los tot just al moment d’ara. Hi ha artistes l’obra dels quals ens agradaria haver descobert abans, tal com hi ha artistes que ens agradaria seguir ignorant per descobrir-los tot just al moment d’ara. Però els atzars de la vida no es poder triar. Passen. Són. I els rebem quan passen, quan són. I quan passant som amb ells, amb els atzars.

Anaïs Nin diu de Tròpic de càncer, de Henry Miller: “La misèria ha deixat de tenir reductes secrets. En un món paralitzat per la introspecció i constipat per delicats aliments mentals, aquesta exposició brutal del cos substantiu ens arriba com un corrent sanguini vitalitzador. La violència i la obscenitat resten intactes, com manifestacions del misteri del dolor que eternament acompanya l’acte creador.” Una mena de monòleg novel·litzat on l’autor hi aboca totes les seves pulsions i judicis sobre la naturalesa de la raça humana ambientat al París dels anys trenta. Tot energia que batega a batzegades, tot vitalitat decadent, tot exaltació del sexe i de l’amor, de l’amor a la vida, de l’amor als homes i a les dones, de l’amor a l’art. “Vaig decidir que no m’aferraria a res, que no esperaria res, que d’ara en endavant viuria com un animal, com una bèstia de presa, com un vagabund, com un bandoler”, diu l’autor, el protagonista, el Miller de Tròpic de càncer. I aquest animal ens parla directe als ulls, sense filtres, i l’escoltem embadalits, perquè escoltant-lo ens sentim a nosaltres mateixos dient-nos allò que potser mai no serem capaços de dir-nos: la veritat. Un ésser que s’autoretrata pel pur plaer de fer-ho i deixar el seu autoretrat per als segles dels segles dels lectors de totes les llengües del món.

Henry Miller (Nova York, 1891 – Pacific Palisades, 1980) va entrar en aquella Catalunya castigada dels seixanta i setanta de la mà dels agosarats que el van traduir, el van editar, el van llegir i ens l’han llegat en forma de perla negra de la transgressió. (Tinc la sort de poder llegir-lo en un llibre que es desfà, de tan llegit, perquè és una primera edició, de l’any 1976, de l’Editorial Aymà.)

images-1

“Por matar el miedo soy capaz de cualquier delito”, diu Alberto García-Alix en un moment del vídeo De donde no se vuelve, un treball en blanc i negre format d’imatges fixes i d’imatges en moviment. Alberto García-Alix, fotògraf i alhora model de les seves pròpies fotografies. Un home, un artista, un creador que s’autoretrata, també, i encara. Ser-te tu i només per tu i en ser-ho entronitzant-te per a la fe en tu i per a la fe dels altres en tu. Ser tot tu per no ser ningú més que tu.

Tu, perdut i retrobat un cop i molts, com a guia dels perduts, dels que encara es busquen i se’ls fa impossible retrobar-se. Els parles de negació de la impossibilitat, malgrat tot, malgrat el dolor, el final, la mort. Malgrat tots els tots. Mirar-te directe als ulls per poder així mirar-nos i regalar-nos la mirada teva i la mirada nostra mirant-te. Mirar-te l’endins per escopir-lo enfora. Som nosaltres els insolents, els que mirem, els que mirem allò que no ens pertany i que envegem, sí, és cert, per la seva bellesa malgrat la decadència i pel que té d’entronització desmesurada d’un mateix. Mirar el paisatge d’ulls i fils de llum que t’envolta arreu i fer-te’l teu, caçar-lo, percaçar-lo i oferir-nos-el a taula sense haver-nos preguntat abans ni tan sols si mengem carn, si tenim gana.

Nodrir de blancs i negres tots els buits que podrien tornar a ser, que són, de fet, perquè han sigut, perquè van ser. Però no parlaran del mateix blanc. Ni del mateix negre. Ni de la mateixa llum. Res se’ns repeteix. És la tragèdia i el misteri. És el saber sentir en cada moment el blanc, el negre, la llum, el petit absolut que ens fa immensament poderosos. El poder és prendre consciència de l’instant, i atrapar-lo, ni que sigui un instant. Un instant per a la nostra eternitat immarcescible. Un instant per a una eternitat.

Exalçar l’èpica de cada racó que t’ha sigut casa, per uns dies, unes mesos, una vida, o només unes hores. Et degoteig de l’aixeta borda també et pertany i el ritme del seu so el saps només tu. I el plec del llençol que deixa veure l’estampat ridícul del matalàs també només tu saps on era i com. I l’anar caminant sobre els anys viscuts i sobre el propi cos, i captar-ne totes les mutacions, totes les imperfeccions, totes les cicatrius, tots els tatuatges, els que es veuen i els que s’amaguen més enllà de la pell i més enllà de qualsevol cosa.

Cridar al cel desenfocat que també el mal enyora el mal i tots un dia vam ser més joves del que som ara i vam creure, segurs, en tot. Disparar-nos la bala negra dels ulls sense tenir-nos cap por i sense fer-nos cap retret. Només mirar-nos. I mantenir tens el fil de ser, d’existir. Somiar-se per fugir-se de la mort que és el no sentir. I morir mirant, per acabar parafrasejant aquest poeta de la imatge que és Alberto García-Alix.

Alberto García-Alix va néixer a León el 1956. Ha viscut a Madrid i a Barcelona i en molts racons de moltes ciutats. Es Premio Nacional de Fotografia el 1999 i és el protagonista absolut de la mostra que es podrà veure fins al 5 de maig de 2013 a Barcelona, a La Virreina – Centre de la Imatge. Un luxe. Una bogeria que s’emparra per les parets del palau de la Rambla, que ens entra dins, i que no ens deixarà ni que ens proposem oblidar-la.

No sé perquè el meu atzar interior ha unit Henry Miller i Alberto García-Alix. O sí. Per una necessitat de fugida. O de trobada. Per una veritat. Per la veritat. Pels ulls que miren directes als ulls, i que no enganyen. O sí. Però que tanmateix hem decidit que són uns ulls i unes paraules que ara no ens enganyen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: