inventaris, incendis

Passa de vegades. I quan passa, passa. I no només passa sinó que es queda. Les bones cançons es queden sempre amb nosaltres, dins nostre. A l’extrem més pregon del nostre endins. I no tenim la cançó de la nostra vida, tenim les cançons de les nostres vides, perquè som éssers múltiples i no lineals, perquè les nostres corbes amaguen secrets que ens fan viu el misteri del viure. Les cançons que un dia han sigut i que potser amb el pas dels dies i els homes i les dones hem oblidat sempre tornen. Sempre. Som fidels a elles. Som d’idees fixes. Ens hem enamorat d’elles. No deixarem d’estar-ne enamorats mai, encara que elles passegin, també, amb altres. Fidels. D’idees fixes. Que ja són mòbils les idees dels dèbils. Nosaltres som forts, encara que plorem per una cançó mil cops o més, tants cops com siguem capaços d’escoltar-la. I de sentir-la. Avui he escrit això perquè avui he descobert “Inventari”, de Pau Alabajos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: