Monthly Archives: febrer 2012

inventaris, incendis

Passa de vegades. I quan passa, passa. I no només passa sinó que es queda. Les bones cançons es queden sempre amb nosaltres, dins nostre. A l’extrem més pregon del nostre endins. I no tenim la cançó de la nostra vida, tenim les cançons de les nostres vides, perquè som éssers múltiples i no lineals, perquè les nostres corbes amaguen secrets que ens fan viu el misteri del viure. Les cançons que un dia han sigut i que potser amb el pas dels dies i els homes i les dones hem oblidat sempre tornen. Sempre. Som fidels a elles. Som d’idees fixes. Ens hem enamorat d’elles. No deixarem d’estar-ne enamorats mai, encara que elles passegin, també, amb altres. Fidels. D’idees fixes. Que ja són mòbils les idees dels dèbils. Nosaltres som forts, encara que plorem per una cançó mil cops o més, tants cops com siguem capaços d’escoltar-la. I de sentir-la. Avui he escrit això perquè avui he descobert “Inventari”, de Pau Alabajos.

Anuncis

el dígraf del desitx té el plaer de convidar-vos a PARNÀS a Gabriel Ferrater

Aquest divendres, 24 de febrer de 2012, tindrà lloc un nou PARNÀS (poesia apassionada rimada-i-no àcrata i salvatge) a la cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Serà una sessió en homenatge al gran immens sublim Gabriel Ferrater.

Comptarem amb la presència i la veu dels poetes Tomàs Arias i Eduard Carmona i el so de la guitarra de Marc Serrats. El dígraf del desitx conduirà la sessió.
Serà una nit de luxe…
Veniu només si voleu!

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972)
“Vaig néixer a Reus, el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar. M’agrada la ginebra amb gel, i la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on hi fa fred i les ideologies.” (extret del postfaci a “Da nuces pueris”)

Eduard Carmona Vidal (Deltebre, 1982) és poeta i és recitador. Combina la feina d’escriptori amb la d’escenari. És autor del blocs literaris Habitació 101 (http://habitacio101.bloc.cat), No hi ha de què (http://nohihadeque.blogspot.com) o Pam i botxa (http://pamibotxa.blogspot.com). També va crear i coordinar el bloc col·lectiu Pesta Poètica (http://pestapoetica.blogspot.com). Actualment viu a Barcelona, on fa recitals a domicili acompanyat per una banda de jazz de primeríssim nivell a canvi del sopar. I, mentrestant, escriu. Veure’l dalt l’escenari és sempre un goig! I una festa (de mots) sense fi…

Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) és poeta i narrador i músic. Va dinamitzar i dinamitar la vida cultural del Berguedà. Darrerament fa el mateix a la Ciutat Comtal i arreu on el convidin. La seva poesia i la seva presència no deixen ningú indiferent. I si no que ho preguntin als qui el van sentir a Medellín o a Dnipropetrovsk… “Odi sobre tela” és el seu darrer llibre: passió, ironia, certeses. Les seves paraules no s’obliden així com així, tampoc el seu rostre de nen infinit.

Marc Serrats (Barcelona, 1971) és guitarrista i activista de la música popular, de la música col·lectiva, de la música catalana dels cinquanta i els seixanta, i del reggae i de l’ska. És fundador de Xerramequ Tiquismiquis i de Dijous Paella i, actualment, guitarra del Conjunt Badabadoc i Ensaladilla So Insistent. Ha impulsat el Fona (Festival de Música Electrònica Aborigen) i els Aplecs Modernistes. Ha produït i creat els discos “Musiquetes per a la Bressola” i “Musiquetes de l’Eriçó Bru”; i una veritable perla negra: “Dotze Nadals i un cap d’any”, de J.V. Foix. Per ell uns ulls, un poema, un cos, un tot… és música.


saber l’enyor o Gabriel Ferrater i l’amor

“(…) Si em veiessis per dins, en quina mena de somnambulisme vaig pel món! Hi ha vegades que a força d’enyorar-te i de deixar les coses sense fixar-m’hi, em trobo que per un instant no sé ni tan sols que t’enyoro, i em trobo tot transportat però sense saber què és el que m’estira i m’arrenca. Sort que tot el que tinc a fer aquests dies és senzillíssim, i aleshores només cal que reflexioni una estona cada matí, i m’encarrilo per la resta del dia i veig fent com un autòmata.”

(…)

fragment d’una carta de Gabriel Ferrater a Helena Valentí escrita des d’Hamburg, on vivia el poeta, el 24 de juliol de 1963


imperatiu d’amor

(…)

“Escriu-me de seguida, envia’m un telegrama, envia’m un sobre buit. Només si m’arriba alguna cosa de tu, tinc la sensació que hi sóc.”

fragment final d’una carta de Gabriel Ferrater a Helena Valentí escrita des de Calafell, el 21 de setembre de 1962